§299. SENTENCIA DE LA AUDIENCIA PROVINCIAL DE BARCELONA DE DIECINUEVE DE OCTUBRE DE DOS MIL
Doctrina: VULNERACIÓN DEL ORDEN PÚBLICO: no permite
efectuar una NUEVA VALORACIÓN DE LA PRUEBA. La LEY DE ARBITRAJE NO EXIGE que en
el laudo arbitral ya sea de equidad o de derecho, se consignen los argumentos
de los escritos de las partes de resumen de las pruebas presentadas. Sólo es
preciso una sucinta relación de las pruebas practicadas.
Ponente: Marta Rallo Ayezcuren.
* * *
PRIMER.- La part dispositiva del laude
impugnat diu literalment: "PRIMERO.- Debo estimar y estimo la excepción de
falta de legitimación pasiva del codemandado D. Jorge, al que absuelvo de los
pedimentos en contra del mismo deducidos en la demanda; y desestimo la
excepción de falta de litisconsorcio pasivo necesario opuesto por la parte
demandada. SEGUNDO.- Declaro resuelto el contrato de obra y su anexo, de
fechas 19 de febrero de 1996 y 14 de octubre de 1997, suscritos entre, como
promotor el actor D. Tomás y como contratista la demandada "H. SL.",
por incumplimiento imputable a la demandada de las estipulaciones pactadas. TERCERO.-
Condeno a "H. SL." a abonar a la actora la total cantidad de ocho
millones novecientas catorce mil cuatrocientas treinta y ocho pesetas, por los
conceptos figurados en los atendidos fundamentadores de la presente resolución.
CUARTO.- La demandada deberá abonar al actor los intereses legales de la
cantidad objeto de condena desde el día siguiente al de la presente resolución.
QUINTO.- No se hace especial imposición de costas." SEGON.- "H.
SL." va interposar recurs d'anul·lació contra el laude. Comparegudes les
parts i tramitat el recurs, la vista pública va tenir lloc el dia 18 d'octubre
de 2000. La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Marta Rallo
Ayezcuren.
PRIMER.- "H. SL." fonamenta la pretensió d'anul·lació del laude
arbitral en els motius que formula per l'ordre següent: 1. Ser el laude
contrari a l'ordre públic (article 45.5 de la Llei d'arbitratge). 2. No haver
estat observades les formalitats i els principis essencials establerts en la
Llei (article 45.2 de la Llei). 3. Haver resolt els àrbitres sobre punts no
sotmesos a la seva decisió (article 45.4 de la Llei d'arbitratge). SEGON.- En
el primer motiu, basat en la infracció de l'ordre públic, la part recurrent fa
referència a la indefensió que li ha causat l'àrbitre i a la desigualtat en
l'apreciació per aquest de les al·legacions i documentacions d'una part i de
l'altra. Invoca la infracció dels articles 14 i 24 de la Constitució, aquest
últim en tres punts concrets: la interdicció de la indefensió; el dret a
utilitzar mitjans de prova per a la defensa; i la presumpció d'innocència. No
es considera afectat en el cas que ens ocupa el dret fonamental a la presumpció
d'innocència. Tot i que, d'acord amb la doctrina constitucional, l'àmbit
d'aquest dret no queda reduït al penal, sinó que també té cabuda en l'adopció
de qualsevol resolució, administrativa o jurisdiccional, que es basi en la
conducta de les persones i de l'apreciació de la qual es derivi un resultat
sancionador o limitatiu dels drets, no és aquesta la naturalesa de la qual
participa el conflicte en examen. Quant a la indefensió i la negació del dret a
la prova en el procés, constituirien una causa d'anul·lació del laude arbitral,
bé a l'empara de l'article 45.2 de la Llei d'arbitratge, per infracció dels
principis essencials del procediment -als d'audiència, de contradicció i
d'igualtat de les parts es refereix expressament l'article 21.1 de la Llei-; bé
per aplicació de l'article 45.5, ja que constitueix vulneració de l'ordre
públic la de l'ordre públic processal. TERCER.- Ara bé, un cop
concretats per la part recurrent els fets integrants de les infraccions..
denunciades sota el motiu 5è de l'article 45, s'arriba a la conclusió que,
mitjançant l'expedient de la vulneració de l'ordre públic, es pretén, en
realitat -i malgrat que es negui de manera expressa-, que la Sala efectuï una
nova valoració de la prova, divergent de la portada a terme per l'àrbitre. La
part denuncia: que ha estat condemnada a abonar quantitats amb base en pressupostos
aportats de contrari, no de factures; que és condemnada per defectes que no han
pogut ser demostrats; que l'àrbitre ha atorgat més validesa a l'informe d'un
arquitecte que a unes certificats oficials emesos per l'arquitecte esmentat;
que han estat vulnerats els principis sobre la càrrega de la prova. Combat la
valoració de determinat acte notarial; impugna la valoració, que considera
defectuosa, dels documents número 27 i 28 de la demanda; i denuncia la vaguetat
de l'informe pericial que, en el seu criteri, deixa constància d'un
desconeixement greu de la matèria i no resol els dubtes plantejats per les
parts. QUART.- El recurs d'anul·lació de laudes arbitrals no constitueix
un recurs ordinari, com el d'apel·lació, que permeti al tribunal una nova
revisió completa de la decisió dels àrbitres, sinó que limita el coneixement de
l'Audiència a l'apreciació de si concorren o no els motius d'impugnació
al·legats, d'entre els taxativament previstos en l'article 45 de la Llei
d'arbitratge. Altrament es desnaturalitzaria la mateixa institució de
l'arbitratge, amb el seu efecte excloent de la jurisdicció. El tribunal no pot
revisar el fons de la controvèrsia, efectuar una nova valoració de la prova
practicada en el procediment arbitral ni corregir les eventuals deficiències de
la decisió de l'àrbitre. Les discrepàncies manifestades per la part recurrent
respecte del laude d'equitat dictat no revelen infraccions de l'ordre públic,
sinó només una valoració diferent dels fets objecte de la controvèrsia,
valoració la de l'àrbitre al qual es van sotmetre les parts que no pot ser
substituïda ni per la de la part recurrent ni per la d'aquest tribunal. CINQUÈ.-
El segon motiu del recurs es basa en la infracció de les formalitats o
principis essencials del procediment (article 45.2). La recurrent al·lega que
el laude no li ha permès conèixer els modus que han portat a la decisió de
l'àrbitre, ja que les referències a les proves practicades són vagues i insuficients.
L'article 32 de la Llei d'arbitratge estableix que el laude serà motivat quan
els àrbitres decideixin la qüestió litigiosa amb subjecció a dret. En el cas en
examen, es tractava d'un laude d'equitat. No exigia, per tant, motivació.
L'àrbitre, però, dedica nou pàgines a exposar les raons que són a la base de la
seva decisió. Set d'aquestes pàgines exposen la motivació de la qüestió de
fons, un cop resultes les excepcions oposades pels demandats. Examinat el laude,
s'ha de concloure forçosament que és motivat. SISÈ.- Sota el mateix
motiu de recurs, "H.SL." al·lega que ha estat obviada la relació
succinta de les proves practicades que la Llei exigeix en l'article 32.1; en
especial, s'ha obviat la prova pericial; i s'han omès les consideracions
contingudes en els escrits de conclusions de les parts, que la recurrent estima
de fonamental importància. La Llei d'arbitratge no exigeix en cap moment que el
laude -d'equitat o de dret- consigni els arguments dels escrits de resum de
proves presentats per les parts. Quant a les proves, és suficient una succinta
relació de les practicades, la qual consta en la primera part del laude, sobre
els antecedents de la resolució, que fa referència a la documental, testifical
i pericial. Més endavant, en examinar les diferents partides que integren el
fons de la controvèrsia, l'àrbitre fa constant referència a cadascuna de les
proves practicades i al resultat que han ofert. En conseqüència, el motiu ha de
ser desestimat. SETÈ.- L'últim motiu del recurs sosté que l'àrbitre ha
resolt sobre punts no sotmesos a la seva decisió (article 45.4). La part recurrent
es refereix concretament a la condemna a pagar 600.000 pessetes com a
indemnització per un defecte estètic que en cap moment va ser al·legat per la
part contrària. Efectivament, ni a les al·legacions efectuades pel Sr. Tomàs ni
a l'informe d'arquitecte al qual es remetia la seva reclamació es fa esment,
directe ni indirecte, al que l'àrbitre considera defecte estètic, consistent en
l'existència de quatre o cinc grans pedres la visió de les quals trenca
l'harmonia i bellesa de la façana. Aquesta qüestió, en cap moment objecte de la
controvèrsia entre les parts -ni, per tant, de defensa de la part demandada-,
va ser introduïda pel mateix àrbitre al final del procediment, en l'acte
d'emissió del dictamen pericial. En definitiva, es tracta d'un punt que no va
ser sotmès a la decisió de l'àrbitre. Per tant, el motiu de recurs ha de ser
estimat i, d'acord amb l'article 45.4 de la Llei d'arbitratge, el laude ha de
ser anul·lat en el punt referit, que té substantivat pròpia i resulta separable
de la qüestió principal. VUITÈ.- L'estimació, en part, del recurs,
comporta la no-imposició de les costes.
ESTIMAR
EN PART el recurs d'anul·lació, interposat per "H.SL." contra el
laude arbitral identificat en l'encapçalament d'aquesta resolució. DECLARAR
NUL.LA aquella part del laude que condemna "H.SL."al pagament de
600.000, pessetes per defecte estètic. DESESTIMAR el recurs d'anul·lació en la
resta. No imposar les costes del recurs. Aquesta és la nostra sentència, que
pronunciem, manem i firmem. José Ramón Ferrándiz Gabriel.- Marta Rallo
Ayezcuren.- José Luís Concepción Rodríguez. PUBLICACIÓ- La magistrada
ponent ha llegit i publicat la sentència anterior en audiència pública el
mateix dia. En dono fe.