§287. SENTENCIA DE LA AUDIENCIA PROVINCIAL DE BARCELONA DE OCHO DE SEPTIEMBRE DE DOS MIL
Doctrina: PLAZO PARA LAUDAR. NATURALEZA JURÍDICA DE LA PETICIÓN DE ANULACIÓN DEL
LAUDO ARBITRAL. Ha de acreditarse el momento a quo de su cómputo. La
petición de anulación del laudo arbitral no es un recurso ordinario como el de
apelación.
Ponente: Marta Rallo Ayezcuren.
* * *
PRIMER.- La decisió del laude impugnat
diu literalment: "Los Sres. Valle i Luis deberán pagar a la "E.M.,
S.L.", la cantidad de ocho millones treinta y siete mil cuatrocientas
veintitrés pesetas (8.037.423 pts.), consecuencia de restar el importe alegado
oficialmente por dichos Sres. (1.567.352 pts.), de la cantidad por "E.M.,
S.L.", reclamada 9.604.775 pts., y no discutida por esta parte, como saldo
y finiquito de la obra más los intereses legales del tiempo transcurrido hasta
el día del cobro efectivo. No ha lugar a otros pronunciamientos". SEGON.-
La Sra. Valle i el Sr. Luis van interposar recurs d'anul·lació del laude.
Conferit trasllat a la part contrària i practicades les proves admeses, el día
6 setembre aquest tribunal va deliberar i votar aquesta sentència. La ponent de
la resolució ha estat la magistrada Marta Rallo Ayezcuren.
PRIMER.- La Sra. Valle i el Sr. Luis invoquen com a motius d'anul·lació del
laude d'equitat: 1.- Que ha estat dictat fora de termini. 2.- Que no han estat
observades les formalitats i principis essencials establerts a la Llei. SEGON.-
El primer motiu d'anul·lació, previst en l'article 45,3 de la Llei
d'arbitratge, es donaria en el cas que ens ocupa, segons els recurrents, perquè
el Jutjat de Primera Instància va nomenar l'àrbitre el día 9 març 1998 i el
laude no hauria estat dictat fins al 23 novembre 1998 i protocol·litzat el 4
desembre següent, un cop ultrapassat el termini de sis mesos establert per
l'article 30 de la Llei d'arbitratge. 1.- És cert que el termini dins del qual
havia de dictar-se el laude en el cas que ens ocupa era el de sis mesos des de
l'acceptació del càrrec per l'àrbitre, ja que no s'ha al·legat ni provat que
les parts estipulessin un altre termini per a la decisió arbitral i el de sis
mesos és el termini supletori legal. 2.- És cert també que la protocol·lització
del laude va tenir lloc el día 4 desembre 1998, d'acord amb el document
notarial que consta en el recurs, i que, igualment segons aquest document, la
decisió de l'àrbitre porta la data de 23 novembre 1998. 3.- Ara bé, la part
recurrent no ha acreditat que la data que l'article 30 de la Llei fixa com a
día inicial per calcular el termini dels sis mesos, és a dir, la d'acceptació
de la resolució de la controvèrsia per l'àrbitre, fos, en el cas que ens ocupa,
el 9 març 1998. Tal com es desprèn del testimoni remès pel Jutjat de Primera
Instància número 1 de Santa Coloma de Gramenet, el día 9 març 1998 va ser solament
el moment en el qual les parts, de comú acord, van nomenar àrbitre una
determinada persona i, per al cas que aquesta no hi acceptés, van designar, en
segon lloc, l'àrbitre que efectivament va dictar el laude ara impugnat. Atesos
els terminis ordinàriament consumits en aquests tràmits, dificilment l'àrbitre
nomenat com a suplent podia acceptar el càrrec el mateix día del nomenament,
prèvia la renuncia del designat en primer lloc. En qualsevol cas, això no s'ha
acreditat i, per tant, mancada de prova la data d'acceptació de l'àrbitre, ha
de ser rebutjat necessàriament el primer motiu del recurs. TERCER.- Quant
al segon motiu al·legat, amb caràcter subsidiari, per a l'anul·lació del laude,
cal partir de la consideració que, tal com han posat en relleu doctrina i
jurisprudència ja consolidades, el recurs d'anul·lació de laudes arbitrals no
constitueix un recurs ordinari, com el d'apel·lació, que permeti al tribunal
una nova revisió completa de la decisió dels àrbitres, sino que limita el
coneixement de l'Audiència a l'apreciació de si concorren o no els motius
d'impugnació al·legats, d'entre els taxativament previstos en l'article 45 de
la Llei d'arbitratge. Altrament es desnaturalitzaria la mateixa naturalesa de
l'arbitratge, que exclou l'examen del fons de l'assumpte pels tribunals. La
part recurrent, sota la invocació de l'article 45,2 de la Llei, la inobservància
en el desenvolupament de l'actuació arbitral de les formalitats i principis
establerts en la Llei, pretén, realment, una revisió del fons del conflicte al
qual posa fi la decisió arbitral. El recurs atribueix a l'àrbitre una
defectuosa valoració del problema plantejat entre les parts i una defectuosa
valoració de les proves aportades. Discuteix les diferents partides facturades
en la reclamació de l'altra part, les acceptades pels Srs. Luis i Valle, i la
diferència resultant a favor del contractista. Ni els al·legats errors del
laude en aquests conceptes constitueixen infracció de les formalitats o els
principis essencials de l'arbitratge ni aquest tribunal pot, per les raons ja exposades,
entrar a revisar el fons de la controvèrsia ni corregir les eventuals
deficiències de la decisió arbitral. En conseqüència, el recurs d'anul·lació ha
de ser desestimat amb imposició de les costes a la part recurrent.
Desestimar
el recurs d'anul·lació interposat per la Sra. Valle i el Sr. Luis contra el laude
arbitral d'equitat dictat per l'àrbitre Sr. Pere Cortacans Borrell i
protocol·litzat el día 4 desembre 1999 davant el notari de Barcelona Sr.
Enrique Hernández Gajate, amb número de protocol 4.687. Imposar les costes del
recurs a la part recurrent. Un cop ferma aquesta resolució, adjunteu-ne un
testimoni a les actuacions i trameteu-les al Jutjat d'on provenen, a fi que es
dugui a terme el que s'ha decidit en la resolució. Aquesta és la nostra
sentència, que pronunciem, manem i firmem. José Ramón Ferrándiz Gabriel.- Marta
Rallo Ayezcuren.- José Luis Concepción Rodríguez. Publicació- La magistrada
ponent ha llegit i publicat la sentència anterior en audiència pública el
mateix dia. En dono fe.