§299. SENTENCIA DE LA AUDIENCIA PROVINCIAL DE BARCELONA DE DIECINUEVE DE OCTUBRE DE DOS MIL

 

Doctrina: VULNERACIÓN DEL ORDEN PÚBLICO: no permite efectuar una NUEVA VALORACIÓN DE LA PRUEBA. La LEY DE ARBITRAJE NO EXIGE que en el laudo arbitral ya sea de equidad o de derecho, se consignen los argumentos de los escritos de las partes de resumen de las pruebas presentadas. Sólo es preciso una sucinta relación de las pruebas practicadas.

Ponente: Marta Rallo Ayezcuren.

*     *     *

 

ANTECEDENTES DE HECHO

PRIMER.- La part dispositiva del  laude impugnat diu literalment: "PRIMERO.- Debo estimar y estimo la excepción de falta de legitimación pasiva del codemandado D. Jorge, al que absuelvo de los pedimentos en contra del mismo deducidos en la demanda; y desestimo la excepción de falta de litisconsorcio pasivo necesario opuesto por la parte demandada. SEGUNDO.- Declaro resuelto el contrato de obra y su anexo, de fechas 19 de febrero de 1996 y 14 de octubre de 1997, suscritos entre, como promotor el actor D. Tomás y como contratista la demandada "H. SL.", por incumplimiento imputable a la demandada de las estipulaciones pactadas. TERCERO.- Condeno a "H. SL." a abonar a la actora la total cantidad de ocho millones novecientas catorce mil cuatrocientas treinta y ocho pesetas, por los conceptos figurados en los atendidos fundamentadores de la presente resolución. CUARTO.- La demandada deberá abonar al actor los intereses legales de la cantidad objeto de condena desde el día siguiente al de la presente resolución. QUINTO.- No se hace especial imposición de costas." SEGON.- "H. SL." va interposar recurs d'anul·lació contra el laude. Comparegudes les parts i tramitat el recurs, la vista pública va tenir lloc el dia 18 d'octubre de 2000. La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Marta Rallo Ayezcuren.

 

FUNDAMENTOS DE DERECHO

PRIMER.- "H. SL." fonamenta la pretensió d'anul·lació del laude arbitral en els motius que formula per l'ordre següent: 1. Ser el laude contrari a l'ordre públic (article 45.5 de la Llei d'arbitratge). 2. No haver estat observades les formalitats i els principis essencials establerts en la Llei (article 45.2 de la Llei). 3. Haver resolt els àrbitres sobre punts no sotmesos a la seva decisió (article 45.4 de la Llei d'arbitratge). SEGON.- En el primer motiu, basat en la infracció de l'ordre públic, la part recurrent fa referència a la indefensió que li ha causat l'àrbitre i a la desigualtat en l'apreciació per aquest de les al·legacions i documentacions d'una part i de l'altra. Invoca la infracció dels articles 14 i 24 de la Constitució, aquest últim en tres punts concrets: la interdicció de la indefensió; el dret a utilitzar mitjans de prova per a la defensa; i la presumpció d'innocència. No es considera afectat en el cas que ens ocupa el dret fonamental a la presumpció d'innocència. Tot i que, d'acord amb la doctrina constitucional, l'àmbit d'aquest dret no queda reduït al penal, sinó que també té cabuda en l'adopció de qualsevol resolució, administrativa o jurisdiccional, que es basi en la conducta de les persones i de l'apreciació de la qual es derivi un resultat sancionador o limitatiu dels drets, no és aquesta la naturalesa de la qual participa el conflicte en examen. Quant a la indefensió i la negació del dret a la prova en el procés, constituirien una causa d'anul·lació del laude arbitral, bé a l'empara de l'article 45.2 de la Llei d'arbitratge, per infracció dels principis essencials del procediment -als d'audiència, de contradicció i d'igualtat de les parts es refereix expressament l'article 21.1 de la Llei-; bé per aplicació de l'article 45.5, ja que constitueix vulneració de l'ordre públic la de l'ordre públic processal. TERCER.- Ara bé, un cop concretats per la part recurrent els fets integrants de les infraccions.. denunciades sota el motiu 5è de l'article 45, s'arriba a la conclusió que, mitjançant l'expedient de la vulneració de l'ordre públic, es pretén, en realitat -i malgrat que es negui de manera expressa-, que la Sala efectuï una nova valoració de la prova, divergent de la portada a terme per l'àrbitre. La part denuncia: que ha estat condemnada a abonar quantitats amb base en pressupostos aportats de contrari, no de factures; que és condemnada per defectes que no han pogut ser demostrats; que l'àrbitre ha atorgat més validesa a l'informe d'un arquitecte que a unes certificats oficials emesos per l'arquitecte esmentat; que han estat vulnerats els principis sobre la càrrega de la prova. Combat la valoració de determinat acte notarial; impugna la valoració, que considera defectuosa, dels documents número 27 i 28 de la demanda; i denuncia la vaguetat de l'informe pericial que, en el seu criteri, deixa constància d'un desconeixement greu de la matèria i no resol els dubtes plantejats per les parts. QUART.- El recurs d'anul·lació de laudes arbitrals no constitueix un recurs ordinari, com el d'apel·lació, que permeti al tribunal una nova revisió completa de la decisió dels àrbitres, sinó que limita el coneixement de l'Audiència a l'apreciació de si concorren o no els motius d'impugnació al·legats, d'entre els taxativament previstos en l'article 45 de la Llei d'arbitratge. Altrament es desnaturalitzaria la mateixa institució de l'arbitratge, amb el seu efecte excloent de la jurisdicció. El tribunal no pot revisar el fons de la controvèrsia, efectuar una nova valoració de la prova practicada en el procediment arbitral ni corregir les eventuals deficiències de la decisió de l'àrbitre. Les discrepàncies manifestades per la part recurrent respecte del laude d'equitat dictat no revelen infraccions de l'ordre públic, sinó només una valoració diferent dels fets objecte de la controvèrsia, valoració la de l'àrbitre al qual es van sotmetre les parts que no pot ser substituïda ni per la de la part recurrent ni per la d'aquest tribunal. CINQUÈ.- El segon motiu del recurs es basa en la infracció de les formalitats o principis essencials del procediment (article 45.2). La recurrent al·lega que el laude no li ha permès conèixer els modus que han portat a la decisió de l'àrbitre, ja que les referències a les proves practicades són vagues i insuficients. L'article 32 de la Llei d'arbitratge estableix que el laude serà motivat quan els àrbitres decideixin la qüestió litigiosa amb subjecció a dret. En el cas en examen, es tractava d'un laude d'equitat. No exigia, per tant, motivació. L'àrbitre, però, dedica nou pàgines a exposar les raons que són a la base de la seva decisió. Set d'aquestes pàgines exposen la motivació de la qüestió de fons, un cop resultes les excepcions oposades pels demandats. Examinat el laude, s'ha de concloure forçosament que és motivat. SISÈ.- Sota el mateix motiu de recurs, "H.SL." al·lega que ha estat obviada la relació succinta de les proves practicades que la Llei exigeix en l'article 32.1; en especial, s'ha obviat la prova pericial; i s'han omès les consideracions contingudes en els escrits de conclusions de les parts, que la recurrent estima de fonamental importància. La Llei d'arbitratge no exigeix en cap moment que el laude -d'equitat o de dret- consigni els arguments dels escrits de resum de proves presentats per les parts. Quant a les proves, és suficient una succinta relació de les practicades, la qual consta en la primera part del laude, sobre els antecedents de la resolució, que fa referència a la documental, testifical i pericial. Més endavant, en examinar les diferents partides que integren el fons de la controvèrsia, l'àrbitre fa constant referència a cadascuna de les proves practicades i al resultat que han ofert. En conseqüència, el motiu ha de ser desestimat. SETÈ.- L'últim motiu del recurs sosté que l'àrbitre ha resolt sobre punts no sotmesos a la seva decisió (article 45.4). La part recurrent es refereix concretament a la condemna a pagar 600.000 pessetes com a indemnització per un defecte estètic que en cap moment va ser al·legat per la part contrària. Efectivament, ni a les al·legacions efectuades pel Sr. Tomàs ni a l'informe d'arquitecte al qual es remetia la seva reclamació es fa esment, directe ni indirecte, al que l'àrbitre considera defecte estètic, consistent en l'existència de quatre o cinc grans pedres la visió de les quals trenca l'harmonia i bellesa de la façana. Aquesta qüestió, en cap moment objecte de la controvèrsia entre les parts -ni, per tant, de defensa de la part demandada-, va ser introduïda pel mateix àrbitre al final del procediment, en l'acte d'emissió del dictamen pericial. En definitiva, es tracta d'un punt que no va ser sotmès a la decisió de l'àrbitre. Per tant, el motiu de recurs ha de ser estimat i, d'acord amb l'article 45.4 de la Llei d'arbitratge, el laude ha de ser anul·lat en el punt referit, que té substantivat pròpia i resulta separable de la qüestió principal. VUITÈ.- L'estimació, en part, del recurs, comporta la no-imposició de les costes.

 

FALLO

ESTIMAR EN PART el recurs d'anul·lació, interposat per "H.SL." contra el laude arbitral identificat en l'encapçalament d'aquesta resolució. DECLARAR NUL.LA aquella part del laude que condemna "H.SL."al pagament de 600.000, pessetes per defecte estètic. DESESTIMAR el recurs d'anul·lació en la resta. No imposar les costes del recurs. Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i firmem. José Ramón Ferrándiz Gabriel.- Marta Rallo Ayezcuren.- José Luís Concepción Rodríguez. PUBLICACIÓ- La magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència anterior en audiència pública el mateix dia. En dono fe.