§287. SENTENCIA DE LA AUDIENCIA PROVINCIAL DE BARCELONA DE OCHO DE SEPTIEMBRE DE DOS MIL

 

Doctrina: PLAZO PARA LAUDAR. NATURALEZA JURÍDICA DE LA PETICIÓN DE ANULACIÓN DEL LAUDO ARBITRAL. Ha de acreditarse el momento a quo de su cómputo. La petición de anulación del laudo arbitral no es un recurso ordinario como el de apelación.

Ponente: Marta Rallo Ayezcuren.

*     *     *

 

ANTECEDENTES DE HECHO

PRIMER.- La decisió del laude  impugnat diu literalment: "Los Sres. Valle i Luis deberán pagar a la "E.M., S.L.", la cantidad de ocho millones treinta y siete mil cuatrocientas veintitrés pesetas (8.037.423 pts.), consecuencia de restar el importe alegado oficialmente por dichos Sres. (1.567.352 pts.), de la cantidad por "E.M., S.L.", reclamada 9.604.775 pts., y no discutida por esta parte, como saldo y finiquito de la obra más los intereses legales del tiempo transcurrido hasta el día del cobro efectivo. No ha lugar a otros pronunciamientos". SEGON.- La Sra. Valle i el Sr. Luis van interposar recurs d'anul·lació del laude. Conferit trasllat a la part contrària i practicades les proves admeses, el día 6 setembre aquest tribunal va deliberar i votar aquesta sentència. La ponent de la resolució ha estat la magistrada Marta Rallo Ayezcuren.

 

FUNDAMENTOS DE DERECHO

PRIMER.- La Sra. Valle i el Sr. Luis invoquen com a motius d'anul·lació del laude d'equitat: 1.- Que ha estat dictat fora de termini. 2.- Que no han estat observades les formalitats i principis essencials establerts a la Llei. SEGON.- El primer motiu d'anul·lació, previst en l'article 45,3 de la Llei d'arbitratge, es donaria en el cas que ens ocupa, segons els recurrents, perquè el Jutjat de Primera Instància va nomenar l'àrbitre el día 9 març 1998 i el laude no hauria estat dictat fins al 23 novembre 1998 i protocol·litzat el 4 desembre següent, un cop ultrapassat el termini de sis mesos establert per l'article 30 de la Llei d'arbitratge. 1.- És cert que el termini dins del qual havia de dictar-se el laude en el cas que ens ocupa era el de sis mesos des de l'acceptació del càrrec per l'àrbitre, ja que no s'ha al·legat ni provat que les parts estipulessin un altre termini per a la decisió arbitral i el de sis mesos és el termini supletori legal. 2.- És cert també que la protocol·lització del laude va tenir lloc el día 4 desembre 1998, d'acord amb el document notarial que consta en el recurs, i que, igualment segons aquest document, la decisió de l'àrbitre porta la data de 23 novembre 1998. 3.- Ara bé, la part recurrent no ha acreditat que la data que l'article 30 de la Llei fixa com a día inicial per calcular el termini dels sis mesos, és a dir, la d'acceptació de la resolució de la controvèrsia per l'àrbitre, fos, en el cas que ens ocupa, el 9 març 1998. Tal com es desprèn del testimoni remès pel Jutjat de Primera Instància número 1 de Santa Coloma de Gramenet, el día 9 març 1998 va ser solament el moment en el qual les parts, de comú acord, van nomenar àrbitre una determinada persona i, per al cas que aquesta no hi acceptés, van designar, en segon lloc, l'àrbitre que efectivament va dictar el laude ara impugnat. Atesos els terminis ordinàriament consumits en aquests tràmits, dificilment l'àrbitre nomenat com a suplent podia acceptar el càrrec el mateix día del nomenament, prèvia la renuncia del designat en primer lloc. En qualsevol cas, això no s'ha acreditat i, per tant, mancada de prova la data d'acceptació de l'àrbitre, ha de ser rebutjat necessàriament el primer motiu del recurs. TERCER.- Quant al segon motiu al·legat, amb caràcter subsidiari, per a l'anul·lació del laude, cal partir de la consideració que, tal com han posat en relleu doctrina i jurisprudència ja consolidades, el recurs d'anul·lació de laudes arbitrals no constitueix un recurs ordinari, com el d'apel·lació, que permeti al tribunal una nova revisió completa de la decisió dels àrbitres, sino que limita el coneixement de l'Audiència a l'apreciació de si concorren o no els motius d'impugnació al·legats, d'entre els taxativament previstos en l'article 45 de la Llei d'arbitratge. Altrament es desnaturalitzaria la mateixa naturalesa de l'arbitratge, que exclou l'examen del fons de l'assumpte pels tribunals. La part recurrent, sota la invocació de l'article 45,2 de la Llei, la inobservància en el desenvolupament de l'actuació arbitral de les formalitats i principis establerts en la Llei, pretén, realment, una revisió del fons del conflicte al qual posa fi la decisió arbitral. El recurs atribueix a l'àrbitre una defectuosa valoració del problema plantejat entre les parts i una defectuosa valoració de les proves aportades. Discuteix les diferents partides facturades en la reclamació de l'altra part, les acceptades pels Srs. Luis i Valle, i la diferència resultant a favor del contractista. Ni els al·legats errors del laude en aquests conceptes constitueixen infracció de les formalitats o els principis essencials de l'arbitratge ni aquest tribunal pot, per les raons ja exposades, entrar a revisar el fons de la controvèrsia ni corregir les eventuals deficiències de la decisió arbitral. En conseqüència, el recurs d'anul·lació ha de ser desestimat amb imposició de les costes a la part recurrent.

 

FALLO

Desestimar el recurs d'anul·lació interposat per la Sra. Valle i el Sr. Luis contra el laude arbitral d'equitat dictat per l'àrbitre Sr. Pere Cortacans Borrell i protocol·litzat el día 4 desembre 1999 davant el notari de Barcelona Sr. Enrique Hernández Gajate, amb número de protocol 4.687. Imposar les costes del recurs a la part recurrent. Un cop ferma aquesta resolució, adjunteu-ne un testimoni a les actuacions i trameteu-les al Jutjat d'on provenen, a fi que es dugui a terme el que s'ha decidit en la resolució. Aquesta és la nostra sentència, que pronunciem, manem i firmem. José Ramón Ferrándiz Gabriel.- Marta Rallo Ayezcuren.- José Luis Concepción Rodríguez. Publicació- La magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència anterior en audiència pública el mateix dia. En dono fe.